Puigmajor s/n. 08589 Perafita
T. 931 17 16 66
perafita@burricleta.com
A menys de 100 km de Barcelona i de pas per anar enlloc, el Lluçanès ha sofert històricament un aïllament geogràfic que l’ha preservat com un entorn rural privilegiat on es pot gaudir de la natura en harmonia amb l’ésser humà.
Ara ens proposem compartir amb vosaltres d’una forma ecològica, respectuosa amb el medi natural i en sincronia amb el ritme del seu entorn, els tresors que el Lluçanès ens amaga.
Encara que el Lluçanès és considerat com una subcomarca pertanyent a Osona, la majoria de geògrafs sempre l’han tractat com una contrada natural, com un país de transició entre la plana de Vic i el Berguedà i en contacte amb el Prepirineu. La seva gent l’ha sentit des de sempre com una terra amb fesomia pròpia, amb unes característiques geogràfiques i econòmiques molt homogènies, unides per una història comuna.
El Lluçanès és un territori situat entre les conques del Llobregat i del Ter, que forma un altiplà lleugerament inclinat cap al Bages. Ens imaginem que un altiplà, tal com el seu nom indica, és pla, però en el cas del Lluçanès els rius i les rieres que el travessen han erosionat el terreny i han creat una sensació de territori trencat i d’orografia complicada. Aquest altiplà es va formar a conseqüència d’unes forces tectòniques que van aixecar els Pirineus i van formar un marc interior on hi arribaven sediments que provenien d’aquesta serralada. És per aquest motiu que totes les roques que formen l’altiplà del Lluçanès són d’origen sedimentari, és a dir, que es formen a partir de trossos de roques ja existents.
Principalment, el Lluçanès forma part de la Depressió Central Catalana excepte la part nord de la comarca, que forma part del Prepirineu. És aquí on es troben algunes muntanyes emblemàtiques de la comarca, com els Munts (1.058 m). Des d’aquest punt podem tenir una esplèndida vista del Lluçanès i les comarques veïnes d’Osona i el Ripollès. La situació privilegiada del Lluçanès permet gaudir d’excel·lents vistes panoràmiques de tota la contrada lluçanesa fins a les muntanyes de Berga, els Pirineus, Montserrat, el Montseny, el Cabrerès, les Guilleries...
L’altiplà connecta amb la plana de Vic a través de penya-segats pronunciats; aquí és on hi trobem la serra del Grau, que és un dels relleus més importants de la zona. A prop d’aquesta serra, hi trobem Sant Bartomeu del Grau, que destaca per la quantitat de roques calcàries i coral·lines blanquinoses (roca molt apreciada per a la construcció) que hi podem trobar.
De la comarca del Lluçanès, els geòlegs en destaquen l’anticlinal que separa la Depressió Central del Prepirineu prop de Santa Eulàlia de Puig-oriol a la Costa dels Gats, i on en el seu punt més elevat hi trobem el santuari dels Munts. L’anticlinal continua cap a la serra de Bellmunt.
Al Lluçanès hi abunden les llegendes. Només cal fixar-se una mica en la toponímia del lloc i ens trobarem immersos en el món de les llegendes: el Gorg Negre, el Pla de Bruixes, el Torrent de l’Infern, la Foranca de Guspineda, el Serrat de les Bruixes, el Serrat de les Forques (lloc on, segons la dita, es penjaven a les bruixes), la Balma del Lladre, la Balma de la Beneita...
